És qualsevol comportament, verbal, no verbal o físic, de naturalesa sexual, desenvolupat en un context laboral, que és ofensiu i no desitjat per la víctima, i que, al mateix temps, genera un entorn laboral ofensiu, hostil, humiliant i intimidatori.

Així, es pot dir que:

• És una forma de violència de gènere.
• Té lloc en entorns laborals sexistes.
• Té lloc en un context d’abús de poder (de gènere/jeràrquic).
• Encara és molt invisible socialment.
• Està tipificat com a falta molt greu i com a delicte.
• Entre altres tipus de classificacions, es pot diferenciar entre:
• Assetjament d’intercanvi. Prové d’un superior jeràrquic o d’altres persones que poden influir en les condicions laborals i/o l’ocupació de la persona assetjada. Aquest tipus d’assetjament implica un abús d’autoritat i es considera una falta molt greu, perquè genera una situació d’indefensió per a la persona que el pateix.
• Assetjament ambiental. Prové de companys de feina o tercers relacionats amb l’entorn laboral. Aquest tipus d’assetjament genera un entorn hostil, intimidatori i ofensiu per a la persona assetjada.
• Si analitzem els casos d’assetjament sexual, trobem comportaments característics de l’assetjador, no obstant això, sense delimitar ni excloure altres indicis, podem esmentar-ne aquests:
• Mirades lascives.
• Apropament físic excessiu.
• Comentaris, formes d’adreçar-se i/o bromes sexuals ofensives i obscenes.
• Contacte físic deliberat i no desitjat per la persona assetjada.
• Invitacions persistents per concretar cites o per participar en activitats lúdiques amb la persona afectada.
• Comentaris sobre les pròpies fantasies i capacitats sexuals.
• Aïllament i/o inducció per quedar-se innecessàriament amb la persona assetjada tots dos sols.